En els anteriors articles (pseudociències (I) i pseudociències (II)), vam veure, a molt grans trets, què és la ciència, que són les pseudociències i com la persistència d’aquestes es pot mirar d’explicar apel·lant a la manera de conèixer el món de la que ens ha dotat l’evolució. En aquest article miraré de donar algunes claus per encarar …
Continua la lectura de Ciència i pseudociències (III). Per què (ens sembla que) “funcionen”?
Els dilemes ètics són la forma que prenen les paradoxes en l’àmbit de la moral. Quan ens veiem obligats a triar entre dues alternatives i és inevitable transgredir algun dels nostres principis morals, és que estem davant d’un dilema. Si la decisió no plantegés aquest problema, no seria un dilema. La solució seria òbvia. Però …
Neandertal Al primer article d’aquesta sèrie sobre ciència i pseudociència parlàvem de la justificació racional com a un dels requisits imprescindibles per a poder parlar de veritable coneixement i de com alguns se saltaven aquest pas en el seu procés de validació de creences. En aquesta segona entrega ens centrarem en alguns dels fonaments en els quals …
Continua la lectura de Ciència i pseudociències (II). Per què “funcionen”?
Diu Isaiah Berlin que “hi ha una creença que és, més que cap altra, responsable de la massacre d’individus en els altars dels grans ideals històrics”. Segons ell, aquesta creença és la fe en que, en algun lloc, hi ha una –i només una- solució definitiva a tots els conflictes polítics. Aquest pensament es basa …
És realment sorprenent que, tot i el prestigi de la ciència com a mètode per a conèixer el món, avui encara sentim atracció vers allò irracional quan cerquem solucions per problemes que necessiten un coneixement el més acurat possible de la realitat per ser resolts. I, a més, sempre hi ha algú disposat a aprofitar-se’n. …
Ètica i tecnociència 